es tornaren a mirar

Es miraven
Els altres esperaven
però no els importava
perquè estaven l'un amb l'altre
sense ningú més a l'aula
I res més podia passar
només es podien mirar

Una dona poc liberal
els recordà la situació
els recordà la inconsciència
que suposava el seu amor

Avergonyits es van tapar
amb ses mans desitjoses
ses ulls enamorats

Van restar tots en silenci
ningú sabia com actuar
menys la digna senyoreta
que començà a cridar

Però un cop més el timbre
els donà la llibertat
cada hora i cada dia
es tornaren a mirar
i malgrat l'esguard dels altres
el seu amor perdurà